Ajuntament de la Cellera de Ter – Av. Montserrat 20 – 17165 La Cellera de ter

Ajuntament de la Cellera de Ter – 972 421902

LA CELLERA INFORMACIÓ
Manifest del Consell Nacional LGBTI
30 de Juny de 2020
LA CELLERA INFORMACIÓ
Manifest del Consell Nacional LGBTI
30 de juny 2020

28 de juny de 2020, Dia Internacional de l’Orgull LGBTI

El passat 28 de juny a la Cellera de Ter, com a moltes altres localitats, es va celebrar el dia internacional de l’alliberament LGTBIQ+ i des de la Regidoria de Ciutadania, Benestar Social i Igualtat de l’Ajuntament es va preparar un acte de sensibilització que va consistir en pintar el pas de vianants que es troba just davant del consistori amb els colors de la bandera LGTBIQ+ o, conseguda també, com la Bandera de l’Arc de Sant Martí.

Des de la Regidoria i l’Ajuntament en general voldríem donar les gràcies a totes les persones que vareu participar d’aquest dia, que desitgem que hagi servit per conscienciar una mica més del fet que tothom té els mateixos drets. A continuació us transcrivim el Manifest del Consell Nacional LGBTI de la Generalitat de Catalunya.

Aprofitem també per comunicar-vos que al proper butlletí estrenarem la secció Som Diversitat per donar visibilitat a col·lectius que, per diferents motius, pateixen discriminacions. Per commemorar el 28 de juny, aquest primer article parlarà sobre el col·lectiu LGTBIQ+.

Manifest del Consell Nacional LGBTI de la Generalitat de Catalunya amb motiu del 28 de juny de 2020, Dia Internacional de l’Orgull LGBTI

Els nostres drets són els vostres drets,
el meu orgull és el teu orgull

El 28 de juny és el Dia de l’Orgull Lesbià, Gai, Bisexual, Transsexual i Intersexual en record dels fets de Stonewall que van tenir lloc el 28 juny de 1969, ja fa més de 50 anys. Aquell dia, persones transsexuals i homosexuals per primer cop van dir prou a la discriminació a què havien estat sotmeses durant segles i va néixer el moviment d’alliberament LGBTI.

Aquest 2020 és un any atípic, marcat per la influència de la COVID-19, que ens ha obligat a recloure’ns i a utilitzar nous canals per relacionar-nos entre nosaltres, però, alhora, ens ha permès observar quin és el grau de discriminació real de les persones LGBTI en el seu àmbit més proper, com és la casa familiar. I hem de dir que, si bé a Catalunya la immensa majoria de les persones LGBTI no s’han vist vexades per la seva identitat o orientació sexual, en el Consell Nacional LGBTI hem detectat alguns casos aïllats d’LGBTI-fòbia a la pròpia llar, en especial de persones trans* molt joves, sobre els quals s’ha actuat sense estridències però amb tota contundència.

Avui, a Catalunya, que va liderar l’avanç en el reconeixement de les persones LGBTI amb l’aprovació de la Llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals, tenim eines per ajudar a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, com és el Servei d’Atenció Integral LGBTI (SAI), desplegat a tot el territori, el qual, des de la proximitat, s’ha convertit en punt d’informació, assessorament i suport de les persones LGBTI. És des d’aquest Servei que pivoten les polítiques públiques LGBTI transversals, independentment que s’emmarquin en una gran ciutat o en el poble més petit.

Som aquí per reivindicar i defensar els drets del col·lectiu LGBTI, i com que, per desgràcia, encara hi ha focus d’LGBTI-fòbia a casa nostra, fem una crida a les persones afectades per no callar i fer servir els canals que tenen al seu abast, i convidem tota la ciutadania perquè s’impliqui en la defensa dels drets i les llibertats de les persones LGBTI. Al cap i a la fi, els nostres drets són els drets de tothom, ja que el respecte envers els altres ha de ser patrimoni de tota la societat i no només dels col·lectius discriminats.

Com a màxim òrgan representatiu de les entitats LGBTI de Catalunya i com a òrgan consultiu de la Generalitat de Catalunya, amb qui promovem i compartim objectius i camins per avançar en la defensa dels drets de les persones LGBTI, posem damunt la taula reivindicacions que cal afrontar conjuntament. En són exemples la revocació de la decisió del Tribunal Suprem de l’1 de juny d’enguany, que prohibeix als ajuntaments penjar la bandera de l’arc de Sant Martí, i la limitació escandalosa de la llibertat d’expressió que suposa que el Registre Civil encara impedeixi el registre de les famílies homoparentals o el canvi de nom de les persones trans*. Així mateix, reivindiquem que des de Catalunya es pugui gestionar el dret d’asil i de protecció especialment de les persones LGBTI que es troben en situacions vulnerables, que no han pogut accedir a una regularització de la seva situació legal i que no tenen la possibilitat d’accedir al mercat de treball ni a determinats serveis bàsics.

Cal avançar també de la mà de totes les administracions catalanes, amb la coordinació interadministrativa per progressar en la formació específica del professorat en la diversitat i la realitat LGBTI, que permeti la creació d’espais segurs i de confiança per a l’alumnat  LGBTI, respectuosos i lliures d’LGBTI-fòbia i la modificació de tots els impresos i formularis de caràcter sexista o binarista.

En el camp de la salut, cal promoure l’eliminació de les traves a la reproducció humana assistida (RHA) a les dones lesbianes i als homes trans* i reduir les llistes d’espera per accedir-hi. També cal avançar en la descentralització de la Unitat de Trànsit transgènere, implementant la seva presència a totes les regions sanitàries de Catalunya per facilitar els processos de transició arreu.

Cal promoure i fomentar activament la visibilitat i l’empoderament de les dones lesbianes que, encara que s’ha realitzat una important tasca des de les seves associacions, sovint són invisibilitzades darrere de les inicials LGBTI. També cal fomentar la visibilitat de les persones bisexuals que, tot i que representen un alt percentatge de la població LGBTI, no tenen veu pròpia dins les organitzacions LGBTI. Les persones no binàries també han de poder ser reconegudes per la societat en els documents i en els espais de participació.

S’ha de millorar l’accés a la informació de les persones sordes LGBTI amb igualtat de drets que la resta de ciutadania, i cal crear i administrar espais inclusius i segurs per a les persones grans LGBTI i/o intergeneracionals LGBTI (residències, apartaments amb serveis assistencials, etc.), així com impulsar la formació de les persones que treballin amb persones grans i dependents.

Cal tenir molt present el món rural, on el nombre de persones del col·lectiu LGBTI és menor i a més està més disseminat, contribuint a crear espais de trobada i oferint serveis de suport al col·lectiu; i també cal promoure activitats que ajudin a visualitzar-lo des de lesadministracions de proximitat.

Finalment, cal continuar implementant la Llei 11/2014 per adaptar-la a les noves necessitats i traduir els seus articles en accions, protocols i plans executius de polítiques públiques d’una manera integral, en què totes les administracions i la societat civil trobin espais en comú per fer-ho possible.

Potser, degut a les circumstàncies actuals, els canals de comunicació i reivindicació canvien, potser en els propers mesos i anys seran moltes les coses que es modificaran en la nostra quotidianitat, però el que no ha de variar, el que no hem de permetre que canviï, és la voluntat d’assolir una societat lliure i igualitària, plenament inclusiva amb les persones LGBTI, una societat que, en definitiva, entengui que els nostres drets són els vostres drets, que el meu orgull és el teu orgull!

Consell Nacional LGBTI, juny de 2020

Fotos